27.8.10

Ens en sortirem


Quan hom porta temps divagant i posant les idees al foc, té possilitats de fer-se mal; autodestruir-se. I és quan un destrueix el seu entorn i viceversa. Ara recullo el que he sembrat, ara pateixo i gaudeixo del que he viscut.
Feia anys buscava un company de viatge, algun confident, de sexe masculí, un amor, que m'ajudes a entendre aquell buit existencial...

Poso la mà al foc i dic que crec que l'he trobat. Vides paral.les pot ser, grocs, persones que t'ajuden a trobar un sentit més equilibrat a la vida, persones que per lluny que estiguin espiritualment t'ajuden a sentir-te menys sol, més a gust i tranquil en un món incert.

I sí, les nostres mateixes pors són enemics de la felicitat, ... la por al fracàs fa fracassar, la por a mentir et porta a mentir, la por a relacionar-te fa que t'ailles, funciona així la cosa.

Bé, una abraçada a qui em llegiu.. molta força perquè tinc la plena convicció i fe que ens en sortirem. Sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada